La fiscalitat dels administradors i directius que desenvolupen part de la seva activitat professional fora d’Espanya torna a ser objecte d’anàlisi judicial.
En una sentència recent, l’Audiència Nacional ha reconegut que les retribucions percebudes per administradors i membres de consells d’administració es poden acollir a l’exempció per treballs realitzats a l’estranger prevista a l’article 7.p) de la Llei de l’IRPF.
La rellevància de la resolució rau en el fet que rebutja l’exclusió automàtica d’aquestes retribucions pel simple fet de tenir naturalesa mercantil. El que és determinant no és únicament el càrrec que ocupa el contribuent, sinó les funcions que efectivament exerceix, el lloc on les fa i l’entitat que es beneficia del seu treball.
Què és l’exempció de l’article 7.p) de l’IRPF?
L’article 7.p) permet declarar exempts determinats rendiments del treball obtinguts per contribuents residents fiscals a Espanya quan els treballs es fan efectivament a l’estranger.
L’exempció pot arribar fins a 60.100 euros anuals, sempre que es compleixin els requisits establerts legalment.
La seva finalitat és afavorir la internacionalització de les empreses i evitar que la mobilitat professional internacional incrementi innecessàriament la càrrega tributària de treballadors, directius i altres professionals desplaçats fora d’Espanya.
No obstant això, l’aplicació d’aquest benefici fiscal no és automàtica. S’ha de poder acreditar documentalment que el desplaçament i els treballs realitzats compleixen les condicions exigides.
Un administrador pot aplicar l’exempció per treballs a l’estranger?
L’Audiència Nacional respon afirmativament: la condició d’administrador o conseller no exclou per si sola l’aplicació de l’exempció.
La Llei de l’IRPF qualifica expressament les retribucions dels administradors i membres dels consells d’administració com a rendiments del treball. Per tant, no es pot rebutjar l’article 7.p) únicament perquè la relació del contribuent amb la societat tingui naturalesa mercantil.
Aquest criteri ja havia estat avalat pel Tribunal Suprem, que va rebutjar una interpretació restrictiva que limités l’exempció exclusivament a treballadors subjectes a una relació laboral ordinària.
Ara bé, això no vol dir que qualsevol desplaçament d’un administrador generi automàticament el dret a l’exempció.
Funcions executives enfront de funcions pròpies del consell
Un dels aspectes essencials consisteix a determinar quina activitat va fer realment l’administrador a l’estranger.
L’exempció pot ser aplicable quan el desplaçament respon a veritables funcions:
- Executives.
- Directives.
- Comercials.
- Tècniques.
- Operatives.
- De gestió de projectes o àrees internacionals.
En canvi, es poden plantejar dificultats quan les actuacions es limiten a funcions generals de direcció, supervisió o control pròpies del consell d’administració de la societat matriu.
Per tant, no n’hi ha prou d’acreditar que l’administrador va viatjar a l’estranger. Cal identificar el treball desenvolupat, el seu contingut, durada i destinatari, així com el valor o la utilitat proporcionats a l’entitat estrangera.
El cas analitzat per l’Audiència Nacional
La Sentència de l’Audiència Nacional núm. 366/2026, de 18 de setembre, va examinar les retribucions percebudes pel president del consell d’administració d’una societat espanyola que també desenvolupava funcions internacionals de direcció de fabricació i logística.
Els treballs s’havien fet per a societats del grup residents a Suïssa i França.
L’Administració tributària va rebutjar inicialment l’exempció en considerar, entre altres motius, que part de les retribucions tenia naturalesa mercantil i estava relacionada amb el càrrec d’administrador.
L’Audiència Nacional va rebutjar aquesta interpretació restrictiva i va concloure que la naturalesa mercantil del càrrec no permet excloure automàticament l’exempció. El que és determinant és acreditar que les retribucions corresponen a funcions executives o de gestió efectivament desenvolupades a l’estranger i que es compleixen la resta de requisits de l’article 7.p) de la Llei de l’IRPF.
En conseqüència, l’Audiència Nacional va reconèixer l’aplicació de l’exempció en el cas analitzat i va confirmar que la condició d’administrador o conseller no constitueix, per si sola, un impediment per acollir-se a l’article 7.p) de la Llei de l’IRPF.
Requisits per aplicar l’exempció de l’article 7.p)
A més d’acreditar la naturalesa dels treballs, s’han de complir la resta de requisits fiscals:
- El contribuent ha de mantenir la seva residència fiscal a Espanya.
- Els treballs s’han de fer materialment fora del territori espanyol.
- S’han de prestar per a una empresa o entitat no resident a Espanya o per a un establiment permanent situat a l’estranger.
- Al país on es desenvolupin els treballs hi ha d’haver un impost de naturalesa idèntica o anàloga a l’IRPF, i no s’ha de tractar d’una jurisdicció no cooperativa.
- La quantitat exempta no pot superar els 60.100 euros anuals.
- L’import s’ha de calcular tenint en compte els dies de desplaçament i les retribucions específiques vinculades als treballs fets a l’estranger.
També cal comprovar la compatibilitat de l’exempció amb altres règims o dietes aplicables al desplaçament.
Quina documentació convé conservar?
La principal dificultat pràctica sol ser probatòria. Per això, és aconsellable conservar:
- Contractes i cartes de desplaçament.
- Bitllets, reserves i justificants de viatge.
- Certificats d’estada.
- Agendes i calendaris professionals.
- Correus electrònics i actes de reunions.
- Informes i projectes realitzats.
- Identificació de l’entitat estrangera beneficiària.
- Descripció de les funcions desenvolupades.
- Criteri utilitzat per calcular la retribució exempta.
- Nòmines, certificats de retencions i documentació del grup.
En el cas d’administradors i consellers, és especialment important distingir les funcions executives de les tasques generals de supervisió societària.
Una oportunitat fiscal que exigeix planificació prèvia
La nova resolució reforça la possibilitat d’aplicar l’article 7.p) a administradors, consellers i alts directius amb responsabilitats internacionals.
Tanmateix, l’exempció s’ha d’analitzar de manera individual. Una planificació inadequada o una documentació insuficient en poden provocar el rebuig en una comprovació tributària.
Abans d’aplicar-la, convé revisar les funcions realitzades, els països de destinació, les entitats beneficiàries, la retribució imputable als desplaçaments i la documentació disponible.
A Abansa assessorem empreses, administradors i directius en la planificació fiscal de desplaçaments internacionals, l’aplicació de l’exempció de l’article 7.p) i la preparació de la documentació necessària per justificar-la davant l’Agència Tributària.