Béns i criptomonedes a l’estranger: dues obligacions diferents
La residència fiscal a Espanya implica, amb caràcter general, tributar per la renda mundial. Això significa que determinats béns, drets i inversions mantinguts fora del país poden generar obligacions fiscals i informatives davant l’Agència Tributària espanyola.
Entre aquestes obligacions hi ha:
- El model 720, relatiu a determinats béns i drets situats a l’estranger.
- El model 721, destinat específicament a informar sobre monedes virtuals custodiades a l’estranger.
Tots dos són models informatius. La seva presentació no implica, per si mateixa, el pagament d’un impost. No obstant això, la informació declarada ha de ser coherent amb l’IRPF, l’Impost sobre el Patrimoni, l’Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes i la resta de declaracions tributàries del contribuent.
Què és el model 720?
El model 720 és una declaració informativa sobre determinats béns i drets situats fora d’Espanya.
La informació es divideix en tres categories independents:
- Comptes en entitats financeres situades a l’estranger.
- Valors, participacions, fons, assegurances i determinades rendes gestionats o obtinguts a l’estranger.
- Béns immobles i drets sobre immobles situats fora d’Espanya.
El límit de 50.000 euros s’analitza separadament per a cada categoria. No s’han de sumar indiscriminadament tots els béns situats a l’estranger.
Per exemple, una persona amb 40.000 euros en comptes estrangers i 45.000 euros en valors estrangers no superaria inicialment el límit de 50.000 euros en cap de les dues categories. La conclusió podria ser diferent si algun d’aquests blocs superés individualment el llindar establert.
Qui està obligat a presentar el model 720?
L’obligació pot afectar, entre d’altres:
- Persones físiques residents fiscals a Espanya.
- Persones jurídiques residents a Espanya.
- Establiments permanents situats en territori espanyol.
- Comunitats de béns, herències jacents i altres entitats sense personalitat jurídica.
- Titulars, representants, autoritzats o beneficiaris de béns situats a l’estranger.
- Persones amb poders de disposició sobre comptes o actius estrangers.
- Titulars reals dels béns, encara que aquests figurin formalment a nom d’una altra persona o entitat.
Per tant, no només s’ha d’analitzar la titularitat jurídica. Una persona autoritzada per operar en un compte bancari estranger també podria quedar subjecta a l’obligació d’informació.
Hi ha determinades excepcions, especialment per a béns correctament registrats i identificats en la comptabilitat d’entitats i empresaris, però s’han de revisar individualment.
Quins comptes bancaris s’hi han d’incloure?
El primer bloc comprèn comptes corrents, comptes d’estalvi, dipòsits, comptes de crèdit i altres productes similars oberts en entitats financeres situades fora d’Espanya.
Per determinar si se supera el límit, es tenen en compte:
- El saldo existent a 31 de desembre.
- El saldo mitjà corresponent a l’últim trimestre de l’any.
L’obligació pot sorgir quan qualsevol d’aquestes magnituds superi conjuntament els 50.000 euros.
En els supòsits de titularitat compartida, l’anàlisi no sempre es limita al percentatge econòmic corresponent a cada titular. Hi pot haver obligació d’informar sobre el saldo total, indicant posteriorment el percentatge de participació.
Valors, fons d’inversió i assegurances a l’estranger
El segon bloc del model 720 pot comprendre:
- Accions i participacions en societats estrangeres.
- Bons i altres valors representatius de deute.
- Fons d’inversió i ETF dipositats o gestionats fora d’Espanya.
- Assegurances de vida contractades amb entitats estrangeres.
- Rendes temporals o vitalícies obtingudes d’entitats situades a l’estranger.
La valoració s’ha de fer d’acord amb les regles aplicables a cada classe d’actiu.
Les criptomonedes no s’inclouen en aquest bloc, ja que disposen d’una declaració informativa específica: el model 721.
Immobles situats fora d’Espanya
El tercer bloc comprèn habitatges, locals, terrenys i altres béns immobles situats a l’estranger, així com determinats drets reals sobre aquests.
Com a regla general, es pren com a referència el valor d’adquisició, amb les particularitats corresponents a:
- Immobles adquirits per compravenda.
- Béns rebuts mitjançant herència o donació.
- Immobles de titularitat compartida.
- Drets d’usdefruit, nua propietat o altres drets reals.
- Adquisicions efectuades en una moneda diferent de l’euro.
La valoració s’ha de documentar correctament, especialment quan l’immoble es va adquirir fa anys o en una divisa estrangera.
Què és el model 721?
El model 721 és la declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l’estranger.
Pot ser obligatori quan les criptomonedes estiguin custodiades per una persona o entitat estrangera que presti serveis de:
- Salvaguarda de claus criptogràfiques privades.
- Manteniment o emmagatzematge de monedes virtuals.
- Transferència de criptoactius per compte de tercers.
Per tant, l’element decisiu no és únicament la criptomoneda adquirida, sinó qui conserva i controla les claus privades.
S’han de declarar les criptomonedes en autocustòdia?
Amb caràcter general, les criptomonedes mantingudes en un moneder propi no s’inclouen en el model 721 quan el contribuent controla directament les claus privades.
Això pot afectar tant determinats moneders físics com digitals. Tanmateix, no s’ha de confondre l’autocustòdia real amb el simple accés a un compte obert en una plataforma estrangera.
Per determinar si hi ha obligació de declarar convé comprovar:
- Qui conserva les claus privades.
- On està establert el proveïdor de custòdia.
- Si la plataforma opera mitjançant un establiment permanent a Espanya.
- Quins drets de disposició conserva l’usuari.
- El valor conjunt de les monedes virtuals a 31 de desembre.
Els diners de curs legal mantinguts en un compte instrumental d’un exchange no es declaren com a criptomoneda en el model 721. No obstant això, podria ser que s’haguessin d’informar en el model 720 si reuneixen els requisits propis d’un compte situat a l’estranger.
Límit per presentar el model 721
No hi ha obligació de presentar el model 721 quan el valor conjunt de les monedes virtuals situades a l’estranger no supera els 50.000 euros a 31 de desembre.
Si se supera aquest import, s’han de declarar les monedes virtuals afectades per l’obligació d’informació.
Termini de presentació dels models 720 i 721
Tots dos models s’han de presentar entre l’1 de gener i el 31 de març de l’any següent a l’exercici al qual es refereix la informació.
Per exemple, els béns, drets i criptomonedes computables a 31 de desembre es declaren durant el primer trimestre de l’any següent.
Convé iniciar la revisió amb prou antelació, especialment quan hi ha:
- Diversos comptes o plataformes.
- Béns denominats en diferents divises.
- Immobles heretats.
- Cotitularitats.
- Operacions amb criptomonedes.
- Canvis de residència fiscal.
- Béns mantinguts a través de societats estrangeres.
Cal presentar els models cada any?
No necessàriament.
Després de la primera presentació, normalment s’haurà de tornar a declarar una categoria quan:
- El seu valor conjunt hagi augmentat en més de 20.000 euros respecte del declarat per última vegada.
- Es perdi la titularitat, l’autorització, la condició de beneficiari o el poder de disposició sobre un bé declarat prèviament.
- Es cancel·li un compte informat anteriorment.
- Es vengui o transmeti un immoble declarat.
- Una categoria superi per primera vegada el límit de 50.000 euros.
En el model 721 també s’ha d’analitzar la pèrdua de la condició d’obligat respecte de criptomonedes declarades prèviament.
El model 720 i el model 721 no substitueixen l’IRPF
Un dels errors més freqüents consisteix a considerar que, com que es tracta de models informatius, no hi ha altres conseqüències tributàries.
Els rendiments i guanys derivats dels actius situats a l’estranger poden haver de declarar-se a Espanya. Entre d’altres:
- Interessos de comptes i dipòsits.
- Dividends.
- Guanys obtinguts per la venda de valors.
- Rendiments de fons d’inversió.
- Lloguers d’immobles estrangers.
- Guanys i pèrdues per transmissió de criptomonedes.
- Rendes procedents d’assegurances o productes financers.
També s’haurà de comprovar si els béns formen part de la base imposable de l’Impost sobre el Patrimoni o de l’Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes.
Sancions per no presentar els models 720 i 721
El règim sancionador específic i especialment feixuc que històricament acompanyava el model 720 es va modificar després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea declarés que determinats aspectes eren contraris al Dret de la Unió.
Actualment s’aplica el règim general previst a la Llei General Tributària per a declaracions informatives presentades fora de termini, omeses o incorrectes.
Encara que les sancions ja no siguin les que existien originalment, l’obligació de declarar continua plenament vigent. A més, la manca de correspondència entre aquests models i les declaracions d’IRPF o de patrimoni pot donar lloc a comprovacions tributàries.
Errors freqüents en els models 720 i 721
Entre els errors més habituals hi ha:
- Sumar tots els béns sense diferenciar les categories del model 720.
- No incloure comptes en què el contribuent figura com a autoritzat.
- Declarar únicament el percentatge d’un compte compartit sense informar correctament del saldo total.
- Aplicar un criteri de valoració incorrecte a immobles o inversions.
- Incloure criptomonedes en el model 720.
- Confondre una plataforma estrangera amb un moneder d’autocustòdia.
- No informar de la cancel·lació o transmissió d’un bé declarat prèviament.
- Presentar el model informatiu i ometre les rendes obtingudes en l’IRPF.
- No revisar l’obligació durant el primer any de residència fiscal a Espanya.
Una revisió coordinada evita incoherències fiscals
La presentació dels models 720 i 721 no s’hauria d’abordar com una obligació aïllada. Cal comprovar conjuntament la residència fiscal, la titularitat real dels actius, les rendes obtingudes, els convenis per evitar la doble imposició i la seva eventual inclusió en altres impostos espanyols.
A Abansa assessorem residents fiscals a Espanya, empresaris, inversors i famílies amb patrimoni internacional en la identificació, valoració i declaració de béns, inversions i criptomonedes situats a l’estranger.