Com tributen les criptomonedes a Andorra?
Andorra disposa d’un marc jurídic específic per als actius digitals i d’un sistema fiscal competitiu. Tanmateix, això no vol dir que els guanys obtinguts amb Bitcoin, Ethereum o altres criptomonedes estiguin automàticament exempts de tributació.
La fiscalitat de les criptomonedes a Andorra depèn principalment de:
- La residència fiscal del titular.
- El tipus d’operació realitzada.
- La condició d’inversor particular o d’empresari.
- El moment en què es produeix la transmissió o la conversió.
- El valor d’adquisició i de transmissió.
- La documentació disponible per acreditar les operacions.
- La possible existència d’una activitat econòmica organitzada.
Per tant, no reben necessàriament el mateix tractament fiscal la inversió ocasional, el trading habitual, la mineria, l’staking, la prestació de serveis mitjançant criptoactius o l’activitat desenvolupada a través d’una societat.
La residència fiscal determina on tributen les criptomonedes
El primer element que cal analitzar és la residència fiscal de l’inversor.
Les persones físiques residents fiscals a Andorra tributen a l’IRPF andorrà per la seva renda mundial. Això inclou, en principi, els guanys obtinguts mitjançant plataformes o exchanges situats fora del Principat.
Una persona pot ser considerada resident fiscal a Andorra, entre altres supòsits, quan:
- Roman més de 183 dies durant l’any natural en territori andorrà.
- Té a Andorra el nucli principal de les seves activitats econòmiques o dels seus interessos econòmics.
L’obtenció d’una autorització administrativa de residència no determina automàticament la residència fiscal. Cal analitzar conjuntament la presència efectiva, l’habitatge, els vincles familiars, l’activitat econòmica i les regles previstes en els convenis per evitar la doble imposició.
Aquesta anàlisi és especialment rellevant per a qui es trasllada des d’Espanya, França o un altre país i hi conserva un habitatge, una empresa, una activitat professional o una part substancial del seu patrimoni.
La simple tinença de criptomonedes paga impostos?
La mera compra i conservació de criptomonedes no genera, per si sola, un guany de capital.
Mentre l’inversor mantingui els actius a la seva cartera sense transmetre’ls ni fer cap operació que alteri el seu patrimoni, no es materialitza cap guany o pèrdua susceptible d’integrar-se a l’IRPF.
Per tant, normalment no genera tributació immediata:
- Comprar Bitcoin i mantenir-lo en una cartera.
- Traslladar un actiu entre dos moneders que pertanyen al mateix titular.
- Canviar la custòdia d’un exchange a una cartera pròpia, quan no es produeix cap transmissió.
- Mantenir criptomonedes el valor de mercat de les quals ha augmentat.
L’increment de valor no realitzat no s’ha de confondre amb un guany efectivament obtingut. Ara bé, el contribuent ha de conservar la documentació que permeti acreditar el preu i la data d’adquisició.
Tributació de la venda de criptomonedes a Andorra
Quan una persona física ven criptomonedes al marge d’una activitat empresarial o professional, la renda obtinguda té, amb caràcter general, la consideració de guany o pèrdua de capital.
El resultat es calcula comparant:
- El valor de transmissió.
- El valor d’adquisició.
- Les despeses i comissions fiscalment computables relacionades amb ambdues operacions.
De manera simplificada:
Guany o pèrdua = valor de transmissió – valor d’adquisició – despeses associades
Exemple
Un resident fiscal a Andorra adquireix un criptoactiu per 20.000 euros i posteriorment el ven per 32.000 euros. Si suporta 200 euros de despeses vinculades a la transmissió, el guany seria:
32.000 € – 20.000 € – 200 € = 11.800 €
El guany s’integraria a la base de l’estalvi de l’IRPF, juntament amb les altres rendes i resultats que formin part d’aquesta mateixa base.
Tipus impositiu aplicable als guanys amb criptomonedes
El tipus general de l’IRPF andorrà és del 10 %.
La base de l’estalvi disposa d’una reducció de 3.000 euros, que s’aplica sobre el seu saldo positiu. Aquesta reducció no és exclusiva de les criptomonedes, sinó que es comparteix amb la resta de rendes incloses a la base de l’estalvi.
Per tant, no seria correcte afirmar de manera general que cada inversor disposa d’una exempció independent de 3.000 euros per a les seves operacions amb criptoactius. Cal calcular conjuntament el resultat de la base de l’estalvi.
Els guanys i les pèrdues de capital s’integren i es compensen d’acord amb les regles de l’IRPF. Per això, una pèrdua correctament acreditada pot ser rellevant per determinar el resultat fiscal del període.
Tributa l’intercanvi d’una criptomoneda per una altra?
Sí. L’intercanvi d’una criptomoneda per una altra pot constituir una alteració patrimonial encara que l’actiu no es converteixi en euros.
Per exemple, canviar Bitcoin per Ethereum, una criptomoneda per una stablecoin o un token per un altre actiu digital pot generar un guany o una pèrdua de capital.
Per calcular-lo, cal determinar en euros:
- El valor de mercat de l’actiu lliurat.
- El seu cost d’adquisició.
- El valor de l’actiu rebut.
- Les comissions pagades.
- La data en què es va efectuar l’operació.
Aquest criteri és especialment important per als inversors amb un nombre elevat d’operacions, ja que la tributació no es limita necessàriament al moment en què els fons es transfereixen finalment a un compte bancari.
Pagament de béns o serveis amb criptomonedes
Utilitzar criptomonedes per comprar un bé o pagar un servei també pot implicar una transmissió.
Des del punt de vista fiscal cal diferenciar dues operacions:
- L’adquisició del bé o servei.
- La transmissió de la criptomoneda utilitzada com a mitjà de pagament.
Si el valor de la criptomoneda en el moment del pagament és superior al seu cost d’adquisició, es pot produir un guany de capital per al pagador.
Transferències entre carteres pròpies
El trasllat de criptomonedes entre dues carteres que pertanyen al mateix contribuent no hauria de generar cap guany o pèrdua quan no hi ha un canvi de titularitat ni una alteració patrimonial.
Tanmateix, cal conservar proves que permetin acreditar:
- La titularitat de la cartera d’origen.
- La titularitat de la cartera de destinació.
- La correspondència entre ambdues transaccions.
- Les comissions de xarxa suportades.
- L’identificador o hash de l’operació.
Sense aquesta traçabilitat, una transferència pot ser difícil de diferenciar d’una transmissió a un tercer durant una comprovació.
Wrapping, ponts i canvis de xarxa
Les operacions mitjançant les quals un actiu es trasllada entre xarxes o es converteix en una representació equivalent (per exemple, mitjançant un bridge o un actiu wrapped) requereixen una anàlisi específica.
L’Administració andorrana ha admès que determinades operacions tècnicament equivalents poden no generar cap guany o pèrdua quan:
- No hi ha una alteració patrimonial real.
- L’actiu manté una equivalència econòmica d’un a un.
- L’operació permet recuperar l’actiu original.
- No hi ha una transmissió econòmica diferent d’un canvi tècnic de xarxa o de custòdia.
No obstant això, aquesta conclusió no es pot aplicar automàticament a qualsevol operació DeFi. Cal revisar el contracte intel·ligent utilitzat, els drets rebuts, l’equivalència econòmica i els riscos assumits.
Quin mètode s’ha d’utilitzar per calcular el cost?
Quan un contribuent ha adquirit una mateixa criptomoneda en moments diferents i a preus diferents, cal establir quines unitats es consideren transmeses.
El criteri administratiu andorrà permet utilitzar un mètode de valoració generalment acceptat que reflecteixi la cartera de manera raonable, fiable i adequada.
Un cop escollit, el mètode s’ha de mantenir de manera coherent, almenys fins a la transmissió de tots els actius homogenis afectats.
No és aconsellable canviar de mètode a cada exercici per obtenir el resultat fiscal més favorable. El contribuent ha de poder justificar:
- El mètode seleccionat.
- La seva aplicació uniforme.
- L’històric complet d’operacions.
- La correspondència entre saldos i transaccions.
- El valor en euros utilitzat en cada data.
Com tributa l’staking a Andorra?
L’staking consisteix, de manera simplificada, a bloquejar o delegar determinats actius digitals per participar en la validació d’una xarxa i rebre recompenses.
El seu tractament fiscal depèn de la configuració concreta de l’operació. Cal analitzar:
- Qui controla els actius.
- Si hi ha un bloqueig temporal.
- D’on prové la recompensa.
- Si la remuneració és fixa o variable.
- Si es rep el mateix actiu o un altre token.
- Si el contribuent actua de manera ocasional o mitjançant una organització empresarial.
- El valor de mercat de la recompensa quan es rep.
- El resultat obtingut quan posteriorment es transmet.
En determinats supòsits, la recepció de recompenses pot generar renda en el moment de la seva obtenció. La venda posterior de l’actiu rebut pot produir, a més, un nou guany o pèrdua respecte del valor fiscal reconegut inicialment.
No hi ha una solució única per a totes les modalitats d’staking. L’staking directe, el delegat, el líquid i els productes oferts per plataformes centralitzades poden presentar característiques jurídiques i econòmiques diferents.
Fiscalitat de la mineria de criptomonedes
La mineria sol implicar una organització de mitjans tècnics, consum energètic i una activitat desenvolupada de manera continuada amb la finalitat d’obtenir ingressos.
Quan concorren aquests elements, les rendes poden tenir la consideració de rendiments d’una activitat econòmica, i no d’un simple guany de capital.
En aquest cas caldrà analitzar:
- L’alta de l’activitat.
- La tributació a l’IRPF o a l’impost sobre societats.
- La deduïbilitat d’equips, electricitat i altres despeses.
- L’amortització del material informàtic.
- La valoració dels criptoactius rebuts.
- La cotització a la CASS.
- El tractament a l’IGI.
- Les llicències o autoritzacions aplicables.
La transmissió posterior dels actius obtinguts mitjançant la mineria també pot produir un resultat addicional respecte del seu valor fiscal inicial.
Airdrops, forks, NFT i operacions DeFi
Les operacions amb actius digitals evolucionen més ràpidament que les categories tributàries tradicionals.
Cal revisar individualment:
- Airdrops.
- Bifurcacions o forks.
- Préstecs de criptomonedes.
- Provisió de liquiditat.
- Liquidity pools.
- Yield farming.
- Tokens rebuts com a remuneració.
- NFT.
- Derivats sobre criptoactius.
- Operacions realitzades mitjançant organitzacions descentralitzades.
- Pèrdues per hackeig, frau o insolvència d’una plataforma.
Per determinar la tributació cal analitzar si hi ha una transmissió, una remuneració, un rendiment de capital, un guany patrimonial o una activitat econòmica.
La denominació comercial del producte no determina per si sola el seu tractament fiscal.
Inversor particular o activitat econòmica
Una de les qüestions més rellevants és diferenciar entre la gestió del patrimoni personal i el desenvolupament d’una activitat empresarial o professional.
No hi ha un únic criteri quantitatiu que resolgui automàticament aquesta qüestió. Cal valorar conjuntament:
- La freqüència i el volum de les operacions.
- L’organització de mitjans materials i humans.
- La prestació de serveis a tercers.
- La captació o gestió de capital aliè.
- L’existència d’una estructura empresarial.
- La utilització de programes o sistemes propis.
- La manera d’obtenir les rendes.
- La continuïtat i la finalitat de l’activitat.
- L’assumpció d’obligacions davant de clients.
La realització habitual d’operacions per compte propi no implica necessàriament, per si sola, que hi hagi una activitat econòmica. Tanmateix, la mineria, la intermediació, la custòdia, la gestió d’actius de tercers o la prestació de serveis relacionats amb criptoactius poden requerir una estructura empresarial i autoritzacions específiques.
Criptomonedes mitjançant una societat andorrana
Quan les operacions es fan a través d’una societat resident a Andorra, el resultat s’integra a la seva base imposable de l’impost sobre societats.
El tipus general de l’impost és del 10 %, sens perjudici dels ajustos comptables i fiscals aplicables.
La societat ha de mantenir:
- Una comptabilitat ordenada.
- Criteris de valoració coherents.
- Inventaris d’actius digitals.
- Conciliacions entre comptabilitat, carteres i plataformes.
- Justificants d’adquisició i transmissió.
- Valoracions en euros.
- Documentació sobre titulars reals i origen dels fons.
- Polítiques internes de custòdia i seguretat.
- Registres de les comissions suportades.
La utilització d’una societat no garanteix per si sola un estalvi fiscal. També cal tenir en compte la retribució dels socis, el repartiment de dividends, els costos d’estructura i la regulació aplicable a l’activitat.
Hi ha una exempció per reinvertir els guanys a Andorra?
No s’ha d’assumir que els guanys obtinguts amb criptomonedes queden automàticament exempts pel fet de reinvertir-se en actius andorrans.
Tot i que la normativa sobre actius digitals conté referències a determinats coeficients reductors vinculats al manteniment i la reinversió, el criteri administratiu ha assenyalat que la llei reguladora dels actius digitals no va modificar la Llei de l’IRPF.
En les consultes analitzades, l’Administració va concloure que el guany s’havia de calcular d’acord amb la normativa general de l’IRPF i que no era aplicable automàticament cap exempció, bonificació o deducció per reinversió.
Per tant, qualsevol possible benefici fiscal s’ha d’analitzar amb especial cautela i no s’hauria d’incorporar a una planificació sense confirmar prèviament el seu encaix normatiu.
Obligacions documentals i traçabilitat
La correcta tributació de les criptomonedes depèn en gran mesura de la capacitat de reconstruir l’historial d’operacions.
Convé conservar:
- Extractes complets dels exchanges.
- Arxius CSV d’operacions.
- Adreces de les carteres.
- Identificadors de les transaccions.
- Justificants de transferències bancàries.
- Factures i comprovants de compra.
- Comissions de negociació i de xarxa.
- Dates i valors d’adquisició.
- Valors de mercat en euros.
- Operacions entre carteres pròpies.
- Documentació sobre staking, mineria i DeFi.
- Proves de l’origen inicial dels fons.
Les captures de pantalla aïllades poden ser insuficients. És recomanable mantenir un registre complet, coherent i verificable.
Bancs andorrans i origen dels fons
La fiscalitat no és l’única qüestió rellevant per a un inversor en criptomonedes.
Les entitats financeres han d’aplicar mesures de prevenció del blanqueig de capitals i poden exigir una traçabilitat detallada abans d’acceptar fons procedents de plataformes d’actius digitals.
Entre altra documentació, poden sol·licitar:
- Prova de l’origen de la inversió inicial.
- Historial de compres i vendes.
- Declaracions fiscals.
- Identificació de les plataformes utilitzades.
- Titularitat de les carteres.
- Explicació de les operacions DeFi.
- Evidència del pagament d’impostos.
- Informació sobre l’activitat professional del client.
Un guany correctament declarat no substitueix l’obligació d’acreditar el seu origen econòmic.
Quan es presenta l’IRPF a Andorra?
Les persones físiques residents fiscals a Andorra que obtinguin guanys o pèrdues de capital han de revisar la seva obligació de presentar la declaració de l’IRPF.
El període general de presentació va de l’1 d’abril al 30 de setembre de l’any següent a l’exercici declarat.
No convé esperar al tancament del període fiscal per reconstruir centenars o milers de transaccions. La valoració i la conciliació periòdiques redueixen errors i permeten detectar amb antelació la documentació que falta.
Errors freqüents en la fiscalitat de les criptomonedes
Entre els errors més habituals hi ha:
- Pensar que només tributa la retirada de diners al banc.
- No declarar intercanvis entre criptomonedes.
- Considerar que totes les operacions DeFi són fiscalment neutres.
- No registrar els pagaments fets amb criptoactius.
- Canviar de mètode de valoració sense justificació.
- No conservar l’historial dels exchanges.
- Confondre una transferència entre carteres pròpies amb una venda.
- No declarar recompenses d’staking o de mineria.
- Pressuposar una exempció per reinversió.
- Traslladar-se a Andorra sense revisar prèviament la residència fiscal del país d’origen.
- No poder demostrar la procedència dels fons davant d’una entitat bancària.
Planificar abans de vendre o traslladar la residència
La fiscalitat de les criptomonedes a Andorra és competitiva, però exigeix determinar correctament quan es produeix el guany, com es calcula i qui l’ha de declarar.
Per als inversors que es traslladen des d’un altre país, la planificació s’ha de fer abans del canvi de residència i abans de dur a terme operacions rellevants. La data de la venda, la residència fiscal efectiva, el cost històric dels actius i la traçabilitat dels fons poden modificar de manera significativa el resultat.
A Abansa Andorra assessorem inversors, empresaris i professionals en la tributació de criptomonedes i actius digitals, la planificació del trasllat de residència, la reconstrucció de carteres, l’estructuració d’activitats mitjançant societats i la justificació de l’origen dels fons.